Primera carta

París, 24 d'abril de 2015

"Bon dia, princesa!
He somiat tota la nit en tu!
Anàvem al cinema i tu portaves aquell vestit rosa
que m'agrada tant.
Només penso en tu, princesa!
Penso sempre en tu!".

Cada cop que llegeixo aquest fragment de La vida és bella penso en tu, i ho saps. Tan sols fa dues setmanes i mitja que vaig haver d'anar-me'n del teu costat, però tornaré quan pugui. T'he trobat molt a faltar i volia que sabessis que no m'oblido pas de tu, per això t'escric aquesta carta podent-te trucar o enviar-te un missatge. També volia dir-te que recordo perfectament que ara just fa un any d'aquell dia tan especial pels dos, tu portaves un vestit rosa preciós i unes sandàlies, duies el cabell sense recollir i el vent te'l movia capriciosament. El dia anterior vaig veure la pel·lícula, i al veure't amb el vestit mai vaig poder evitar en pensar en tu cada cop que en sentia a parlar o el recordava. Vam donar un volt per la rambla, et vaig regalar una rosa i vam mirar algunes parades amb llibres, perquè t'encanta llegir i t'és impossible passar quan en veus. Vam menjar xurros amb xocolata, i quan te'n va quedar una mica als llavis te la vaig treure amb un petó, et vas posar vermella i jo vaig riure. Després de tot això vam acabar a la platja asseguts mentre es feia de nit i poc a poc la lluna seduïa a les estrelles i deixava a flor de pell la passió.

Hem deixat enrere el 2014, i avui, un any després d'aquell dia tan especial per nosaltres t'envio una rosa i aquell llibre que tant desitjaves des de la ciutat de l'amor.

Amb molt d'afecte, 

Jaume

PD: Afortunadament podré tornar per l'estiu o aconseguir que vinguis de vacances amb mi a París, no té un paisatge com la teva estimada Catalunya mediterrània, però també té el seu encant.

Segona carta

Sant Feliu de Guíxols, 30 d'abril de 2015

A en Jaume:

Ja fa uns dies que vaig rebre la teva carta, i si no t'he escrit abans ha sigut perquè em vas deixar sense paraules, No m'esperava pas que recordessis aquell llibre i encara menys que me l'enviessis des de París. Sobre la teva proposta d'anar a París t'he de dir que m'encantaria passar l'estiu allà amb tu però m'agradaria que vinguessis uns dies aquí, tinc una sorpresa per tu. Com ja t'he dit abans, quan vaig llegir la carta em vas deixar sense paraules i només vaig poder rellegir-la un i un altre cop durant els següents dies. Tan sols t'escric per poder respondre't, fins i tot sense tenir res a dir-te. També és molt bonica la sensació que tinc al escriure una carta per tu com si fos dins d'una novel·la de temps passat, i sentir com si fos l'única manera de poder saber de tu i respondre't. Un cop dit això t'he de dir que aquesta setmana tinc molts exàmens i no podré parlar gaire amb tu, divendres et trucaré i parlarem tota la nit.

Després d'haver passat el 2014 al teu costat i que faci un any d'aquell dia, també recordo que hi havia una coseta que un cop  vas dir que t'agradaria tenir, així que jo també t'envio un petit regal.

T'enyoro i t'estimo tant com tu,

Blanca