Primera carta

París, 24 d'abril de 2015

"Bon dia, princesa!
He somiat tota la nit en tu!
Anàvem al cinema i tu portaves aquell vestit rosa
que m'agrada tant.
Només penso en tu, princesa!
Penso sempre en tu!".

Cada cop que llegeixo aquest fragment de La vida és bella penso en tu, i ho saps. Tan sols fa dues setmanes i mitja que vaig haver d'anar-me'n del teu costat, però tornaré quan pugui. T'he trobat molt a faltar i volia que sabessis que no m'oblido pas de tu, per això t'escric aquesta carta podent-te trucar o enviar-te un missatge. També volia dir-te que recordo perfectament que ara just fa un any d'aquell dia tan especial pels dos, tu portaves un vestit rosa preciós i unes sandàlies, duies el cabell sense recollir i el vent te'l movia capriciosament. El dia anterior vaig veure la pel·lícula, i al veure't amb el vestit mai vaig poder evitar en pensar en tu cada cop que en sentia a parlar o el recordava. Vam donar un volt per la rambla, et vaig regalar una rosa i vam mirar algunes parades amb llibres, perquè t'encanta llegir i t'és impossible passar quan en veus. Vam menjar xurros amb xocolata, i quan te'n va quedar una mica als llavis te la vaig treure amb un petó, et vas posar vermella i jo vaig riure. Després de tot això vam acabar a la platja asseguts mentre es feia de nit i poc a poc la lluna seduïa a les estrelles i deixava a flor de pell la passió.

Hem deixat enrere el 2014, i avui, un any després d'aquell dia tan especial per nosaltres t'envio una rosa i aquell llibre que tant desitjaves des de la ciutat de l'amor.

Amb molt d'afecte, 

Jaume

PD: Afortunadament podré tornar per l'estiu o aconseguir que vinguis de vacances amb mi a París, no té un paisatge com la teva estimada Catalunya mediterrània, però també té el seu encant.